Microsoft Surface: La nova generació d'ordinadors

Per poder entendre del que parlaré a continuació mireu aquest fabulós vídeo:

Què és això?

Microsoft Surface és un producte de Microsoft que permeteix a l'usuari manipular continguts digitals amb moviments de les mans o objectes. Aquesta tecnologia és el resultat de la combinació entre software i hardware. Aquest producte va ser anunciat el 30 de maig de 2007 i s'espera que surti al mercat al novembre del 2007. Els primers clients, s'espera que siguin hotels, botigues, restaurants i llocs d'entreteniment.

Tot això va començar l'any 2001, quan dos empleats de Microsoft (Stevie Bathiche de la secció de Hardware i Andy Wilson de la secció de Recerca) van desenvolupar una idea sobre una taula interactiva. La seva visió era la de barrejar el món físic i el virtual per proveïr a l'usuari una experiència totalment interactiva i profitosa.

Imatge del primer prototip obtinguda de la pàgina oficial de Microsoft Surface.

A començaments del 2003, el Nou Grup de Productes del Consumidor, dirigit per David Kurlander, va presentar la idea a Bill Gates, que al cap d'un mes ja havien fet el primer prototip basat en una taula d'IKEA amb un forat a la part de d'alt per posar una pantalleta blanca. Amb això va començar l'evolució del Microsoft Surface. A mesura que anaven fent aplicacions, l'equip es va donar compte del seu potencial com a més que un simple ordinador per jugar, i van començar a treballar en que el Surface reconegués qualsevol objecte que es fiqués a sobre seu.

Avui, Microsoft Surface és una taula de demostració de 30 polzades en diagonal, fent d'aquesta manera molt fàcil el seu ús per a individus o petits grups. Amb una superfície llisa, transllúcida, la gent interactua amb Surface utilitzant els gestos naturals de la mà o fins i tot tocant o colocant objectes físics a sobre.

Imatge de la taula Surface obtinguda de la web oficial de Microsoft Surface.

El primer barri Gai WIFI amb FON

La revista Zero i FON han posat en marxa una iniciativa que permetrà accedir a Internet des de qualsevol punt del barri utilitzant qualsevol dispositiu WiFi.

El pròxim dia 30 de juny, coincidint amb la celebració a Madrid del EurOrgullo 2007, Orgull LGTB europeu, el madrileny barri de Chueca es convertirà en el primer barri gai d'Europa amb accés WiFi.

Aquesta iniciativa, denominada chuecawifi, està promoguda per la revista Zero i FON i permetrà accedir a Internet des de qualsevol lloc situat dintre del perímetre urbà format pels carrers de Gran Via, Fuencarral, San Mateo, Fernando VI i Barquillo, mitjançant els punts d'accés FON. En total, Chuecawifi donarà cobertura d'accés a Internet a un enclavament urbà de 75 hectàrees de superfície i 18.000 habitants.

En principi podran sumar-se a aquesta iniciativa totes les persones i establiments que ja disposin d'una línia d'accés a Internet de banda ampla en la zona. Fins al pròxim dia 30 de juny podran obtenir un “pack de benvinguda” que inclou una fonera (router wifi que permet compartir l'ample de banda) i una antena que amplia el ràdio de cobertura del router, així com suport tècnic per a la seva instal·lació i engegada.

Chuecawifi contarà amb un centre d'operacions en un local situat al carrer Libertad, 17. Allí qualsevol persona del barri podrà informar-se del projecte, rebre assessorament, recollir gratis el seu pack de benvinguda i concertar hora per a la instal·lació de la Fonera i l'antena a casa seva o al seu negoci. El centre estarà operatiu durant els dies previs al EurOrgullo 2007 i fins al 15 de juliol.

Perifèrics virtuals

Projector Keyboard és, com el seu nom ho indica, un teclat làser que projecta la imatge de les tecles sobre una superfície llisa, i que tocant "a l'aire" sobre aquesta superfície il·luminada ho podem fer servir com si fos un teclat real.

Aquesta tecnologia ja fa un parell d'anys que està en funcionament, i hi han empreses que la volen fer servir com a perifèrics per mòbils i PDA's. El teclat presentat per Canesta consta de tres parts, una font que produïx feixos de llum infrarojos, un sensor que capta els moviments dels dits i un projector que fa visible el teclat sobre la superfície en la qual es projecta.

No obstant, l'empresa NEC Corporation & NEC Design Ltd. han desenvolupat un paquet de dispositius anomenat P-ISM.

Aquest paquet consta de 5 funcions:

1. Bolígraf electrònic, que a la seva vegada és telèfon mòbil, i que té una funció d'escriptura manual.
2. Teclat virtual projectat.
3. Un petit projector.
4. Càmera fotogràfica.
5. Clau d'identificació personal.

Els 5 dispositius que componen el P-ISM estan connectats entre sí amb tecnologia Wireless de distàncies curtes i també es pot gaudir d'Internet mitjançant les funcionalitats del telèfon mòbil.

Si voleu veure més aparells tecnològics de disseny elaborats per NEC, podeu anar-hi clicant aquí. Més informació.

Tot el que s'ha de saber sobre el Ipod

Moltes vegades haurem escoltat per alguna part parlar sobre aquest aparell, o a algun amic que ens diu que s'ha comprat un però, realment, què és un Ipod?

Començarem per la seva definició. Un Ipod és un reproductor de música digital amb pantalla a color i disc dur fabricat per l'empresa Apple. Actualment, pots gaudir un Ipod de 3 maneres diferents. A continuació detallem en què consisteix cadasqun d'aquestos models:

Ipod Suffle

El que més agrada d'aquest model és el seu tamany. 27,2 x 41,2 x 10,5 mm (alçada, ample i profunditat respectivament) aquestes mides fan que el seu transport sigui molt manejable, perquè té una pinça per poder-te'l enganxar als pantalons, o als auriculars, ... i a més a més, el tens en 5 colors diferents: plata, rosa, verd, blau i taronja.

La seva capacitat és de 1GB (per a entendre'ns, hi poden caber 240 cançons en el format MP3 a una qualitat de 128k o fins a 480 en el format AAC de Apple. Passar la teva biblioteca al format AAC és fàcil, només has de fer servir el programa iTunes de Apple. Si no el tens, el pots descarregar gratuïtament aquí. (descarregar iTunes)

El seu preu aproximat és d'uns 79 €.

Ipod Nano

El Ipod més venut és aquest, ja que és el terme mig entre el barat però una mica just en capacitat i el molt car però amb vídeo. Sí, aquest model només és per escoltar música encara, tot i que podem veure fotos (cosa que a l'altre no podíem) i a més a més la seva capacitat de disc dur és més gran que el Suffle.

El pots disposar en 3 tamanys diferents:

• 2 GB: Capacitat per 500 cançons MP3 a 128k, i només en color plata.
• 4 GB: Capacitat per 1000 cançons, i colors rosa, blau, verd, plata i vermell.
• 8 GB: Capacitat per 2000 cançons, i en color negre o vermell.

El problema és que aquest model es paga la seva capacitat. El preu es dispara al doble:

• 144 € aprox pel de 2GB
• 169 € aprox pel de 4 GB
• 225 € aprox pel de 8 GB

Ipod Vídeo

Aquest super Ipod només te dos models: tamany a 30 GB (7.500 cançons) i a 80 GB (20.000 cançons). Us preguntareu perquè tanta capacitat si potser no en tindrem tantes cançons per escoltar, doncs la resposta és que amb aquest Ipod podem veure vídeo també.






Encara que només es troba en dos colors (blanc i negre), el seu tamany de pantalla és de 2.5 polzades en diagonal. Les mides d'aquest super aparell són 103,5 x 61,8 x 11 mm.

El preu ronda pels 259 € el de 30 GB i el de 80 GB costa al voltant de 349 €.

Si voleu més informació sobre les seves especificacions tècniques podeu visitar la pàgina següent: http://www.apple.com/es/ipod/specs.html

Què és un MP4

Article extret de la pàgina web http://guia.mercadolibre.com.ar/guia-comprar-un-mp4que-es-mp4-diferencias-y-similitudes-mp3-1121-VGP


QUÈ ÉS UN MP4?

MP4 és un format de codificació d'àudio associat a l'extensió Mp4. MPEG4 és un còdec estàndard internacional de vídeo creat especialment per a la web. És un algorisme de compressió que codifica dades àudio vídeo optimitzant la seva qualitat d'emmagatzematge, codificació i distribució en xarxes. Amb les càmeres d'avui, s'integra captura i codifica en una sola acció, el que optimitza la potencialitat de l'usuari per a emetre.També se l'anomena Mp4 a reproductors que disposen d'una pantalla capaç de reproduir videos i imatges.

Les seves Diferències amb el MP3

Però què és el que diferencia al MP3 del MP4? Per a poder gaudir de la música comprimida, gràcies al MP4 no es necessita baixar cap programari que compleixi la funció de reproductor, com el Winamp. Simplement es tracta d'arxius executables, pel que solament cal clicar sobre l'arxiu triat per a baixar-lo. El reproductor que permetrà escoltar la música digital ja ve inclòs en l'arxiu.

No obstant això, la gran diferència entre les cançons de MP3 i les quals estan en el format mp4 és que les que estan comprimides en MP4 només són distribuïdes amb prèvia autorització dels artistes, mentre que les cançons en MP3 habiten en Internet des de fa molt.Els arxius MP4 són més petits que els MP3 en aproximadament un 30%. És a dir, una cançó de 3 minuts ocupa aproximadament 2,3 MB. A més, aquests arxius incorporen informació addicional sobre cada tema i el seu autor, per mitjà de text, gràfics i vincles a la pàgina web de l'intèrpret.

Un arxiu de MP4 pot dur àudio i video inclosos. Permet un menor temps de descàrrega, amb una compressió de 16:1 comparada amb la de 11:1 del MP3. A més, el MP4 pot ser utilitzat per a crear arxius de so complets d'una qualitat de 20 segons de clips d'àudio (MP4/20s).

Nova Enciclopèdia On-Line

Un competidor per a Wikipèdia
Autor: David Yanover, Director de MasterMagazine


L'enciclopèdia lliure d'Internet de major transcendència en el món que naixés fa uns cinc anys veu l'arribada d'un rival que s'origina de la ment d'un dels seus propis fundadors, Larry Sanger.

Larry Sanger va abandonar Wikipèdia un any després del desenvolupament de la mateixa, no conforme amb la qualitat dels continguts, que al dia d'avui continuen sent tema de polèmica arran de la veracitat de part de la informació que publiquen els navegants d'Internet. És així, que aviat apareixerà Citizendium, un "projecte de lliure coneixement" que controlarà els continguts enviats pels usuaris a partir de l'anàlisi d'un equip d'editors i moderadors.

Per la seva banda, el co-fundador de Wikipèdia, Jimmy Wales, va tenir la intenció ja d'organitzar de forma més sòlida l'enciclopèdia, però no desitja que hagi un control dels continguts com aquell que tindrà Citizendium, darrere de brindar una única llibertat d'expressió, més enllà que això sigui la mateixa raó per la qual es degradi la qualitat de Wikipèdia i donés lloc al nou projecte de Larry Sanger.

Wikipèdia, traduïda en desenes d'idiomes i estant prop del milió i mig d'articles, havent més de 150 mil en espanyol, troba un desafiament en els ulls d'un dels seus propis creadors.

Podeu llegir un altre article relacionat, a l'enllaç següent del Diari "El Mundo". Clic aquí.

Porta el teu ordinador a dins de la memòria USB

Informació extreta de la revista PC Actual nº 190.

MojoPac

Ara ja podràs carregar qualsevol aplicació a la teva unitat, executar-la des de qualsevol PC al que et connectis i tenir tota la informació que estiguis utilitzant amb MojoPac, ja sigui relacionada amb aplicacions, historial ... I sense deixar rastre, perquè el que facis amb MojoPac romandrà al teu hardware USB.

Quan instal·lis i executis MojoPac des de la teva unitat USB es llançarà un entorn virtual al PC on connectis el teu dispositiu. Aquest entorn funciona de forma molt similar a qualsevol compte d'usuari creada a l'ordinador, amb la diferència de que totes les dades utilitzades per MojoPac es mantindran a la unitat extraïble. Una vegada la desconnectis, s'eliminarà qualsevol rastre de la memòria del sistema, el que et permetrà treballar amb tota seguretat i independència del sistema local utilitzat. Quan et trobis operant en aquest entorn virtual, podràs instal·lar qualsevol aplicació que desitgis amb l'única limitació de disposar de suficient espai a la unitat d'emmagatzemament. Les avantatges d'aquest sistema en comparació amb altres es que, encara que sigui de forma virtual, tindràs la sensació d'estar treballant sempre amb el teu ordinador, sigui quina sigui la configuració de l'equip on estiguis treballant.


Per poder utilitzar el MojoPac, has d'instal·lar-lo al teu Pendrive (ho has de marcar com destí durant la instal·lació). Una vegada fet això, podràs retirar el Pendrive i tornar a connectar-ho per comprovar com, dins de les opcions d'arrencada de la unitat, apareix ja la possibilitat d'executar MojoPac. Fes-ho i indica el teu nom d'usuari i contrassenya per activar el programa. Si només ho vols provar, llavors activa l'opció de "Activate 30 day trial version".

Ara ens toca passar la informació del nostre ordinador al programa. La següent finestra que ens apareix és la que ens permetrà llançar MojoPac ("Start Mojo"), o bé accedir a la configuració de les dades que desitgem transferir a la nostra unitat ("Data Copy"). Podem transferir:

• Referent a Internet, tant si som d'Internet Explorer com de Mozilla, podem emmagatzemar els nostres "Favoritos", l'Historial de navegació, cookies...
  
  
• També podem copiar els documents habituals com "Mis imágenes", "Mi música" o "Mis vídeos".
  
  
• Per últim, sempre podràs copiar informació adicional que disposis a altres carpetes.

Com podràs observar, en tot moment s'indica l'espai ocupat i disponible de la teva unitat d'emmagatzemament USB. Ara és el moment de llançar la interfície de l'aplicació.

Mojo --> Host i de Host --> Mojo

Quan executis MojoPac apareixerà una barra d'eines a la part superior de l'espai de treball. Des d'aquí podràs accedir a "Settings", i podràs modificar la teva contrassenya d'accès al sistema Mojo o, fer "Switch to Host" que et permetrà canviar al compte d'usuari de l'ordinador on et trobis.


Per tornar al teu sistema MojoPac, només hauràs de clicar al mateix botó d'abans, que ara es diu "Switch to Mojo", perquè mentre estiguem en aquest sistema, la barra d'eines està activa encara que estiguem treballant de forma tradicional.

Instal·lar aplicacions

Aquest procès es porta de manera molt similar a la tradicional. L'únic que tindràs que fer és, des de la interfície de MojoPac, llançar l'instal·lador des de el CD/DVD del programa que desitges instal·lar, o bé fer-ho des d'un instal·lador que hagis descarregat d'Internet. De fet, si accedeixes a l'Explorador de Windows veuràs com la lletra C:\ de l'ordinador es correspon amb la unitat USB i no amb el disc dur local. Així, les aplicacions s'instal·laran de la mateixa forma que l'habitual. Si el programa, un cop acabat la instal·lació, et demana reiniciar l'equip només hauràs de fer un Logout de MojoPac, és a dir, desconectar la unitat i tornar-la a introduir.

Copiar dades de forma habitual

Quan estiguis treballant amb MojoPac no tindràs accès als fitxers que es trobin al disc dur principal de l'ordinador. No obstant, si canvies de Mojo a Host podràs accedir a les dades de la teva unitat USB com sempre ho fem.

Per tant, si desitges "sincronitzar les dades de la clau amb els del disc dur", cópia'ls d'un lloc a l'altre quan et trobis en mode Host.

Aquí podeu veure una explicació de com funciona el MojoPac amb un video trobat pel Youtube. veure vídeo

OpenOffice de Butxaca

Informació extreta de la revista PC Actual nº 190.

Uns quants anys enrera ningú haguès imaginat que en un minúscul clauer USB poguéssim portar no només les nostres fulles de càlcul, documents de text, bases de dades, etc., sinó també les aplicacions per utilitzar aquestes dades des de qualsevol PC.

Ara és possible, gràcies a l'equip de Portableapps. Es tracta d'una versió portable de la suite que podràs instal·lar fàcilment en qualsevol unitat d'emmagatzemament USB de com a mínim 256 MB (descomprimida, l'aplicació ocupa uns 190 MB). Així, podrás gaudir de qualsevol de les seves eines des de el PC on et connectis.

Tot això és possible perquè s'han eliminat tot accès al Registre de Windows, pel que es converteix en independent del sistema utilitzat. Com a nota important, s'han reduït els accessos d'escriptura al disc per a que la teva unitat USB no es faci malbé per l'excés d'ús.

Si ja disposes d'una còpia local d'OpenOffice, probablement tinguis algun tipus de configuració personalitzada en les diferents aplicacions existents. Aquesta configuració podràs copiar-la a la unitat USB per a fer ús d'ella. L'única cosa que has de fer és accedir a la ruta correcta per a localitzar-la. En el disc dur local, OpenOffice sol trobar-se en C:/Documents and Settings/Nom d'usuari/Dades de programa/OpenOffice.org/. Copia tot el que hi ha en aquesta carpeta a la ruta OpenOfficePortable/Data/Settings de la teva unitat d'emmagatzematge USB i ja tindràs la teva còpia portable d'OpenOffice amb la configuració personalitzada.

Dins de la pàgina web de Portableapps podem trobar els següents programes portables (us marco ja els enllaços per a que els pogueu descarregar):

• Hi ha un paquet especial que és el PortableApps Suite que conté els següents programes:
  
  
• PortableApps Suite (Edició Estàndar): ClamWin Portable (antivirus), Mozilla Firefox - Portable Edition (navegador), Gaim Portable (missatgeria instantània), OpenOffice.org Portable (paquet de l'OpenOffice), Sudoku Portable (joc de puzzle), Mozilla Sunbird - Portable Edition (organitzador calendari) i Mozilla Thunderbird - Portable Edition (correu electrònic). Aquest paquet és recomanat per USB's de 512 MB com a mínim. Descarregar paquet.
  
  
• Si els voleu descarregar per separat, aquí teniu els més destacats:
  
  
• OpenOffice.org (Paquet ofimàtica en anglès)
  
  
  
• GIMP 2.2.13 (programa de tractament digital en diferents idiomes)
  
  
  
• Mozilla Firefox 2.0.0.2 (Navegador en anglès)
  
  
  
• Mozilla Thunderbird 1.5.0.9 (programa de correu electrònic en anglès)
  
  
  
• NVU 1.0 (programa de creació/edició de pàgines web en anglès)
  
  
  
• Sudoku (joc de puzzle per exercitar les neurones)
  
  

Per qualsevol altre programa podeu entrar a fer una ullada a la seva web: www.portableapps.com

Quin és el millor Antivirus?

Informació extreta de la revista Personal Computer & Internet nº 48

A continuació podrem veure una comparativa dels 10 antivirus més utilitzats pels usuaris, per poder decidir quin d'ells és dels millors antivirus del mercat del software.


Aspectes positius i negatius dels programes analitzats

BitDefender Atnvirus Plus v.10 Positiu Enviament directe al laboratori dels arxius des del mateix programa. Llicència per a 4 equips Inclou antispyware, firewall i antispam Possibilitat de crear accessos directes a l'escriptori d'algunes funcions Assistència tècnica	Kaspersky Antivirus 6.0 Positiu Excel·lent motor de cerca Protecc ió proactiva Assistència tècnica No queden deixalles després de desinstal·lar Bons resultats en la detecció de virus
Panda Antivirus + Firewall Positiu Bon percentatge de detecció Anàlisi molt ràpid Enviament directe al laboratori dels arxius des del mateix programa Varietat en les tècniques de protecció Negatiu Assistència telefònica cara Preu del software	F-Secure Anti-Virus 2007 Positiu Els millors resultats a la detecció de virus Combina varis motors antivirus Protecció proactiva i antirootkit Negatiu Lent en l'anàlisi Defectes a la traducció de la interfície
McAfee Virus Scan Plus Positiu Protecció proactiva Firewall i antispyware Negatiu Alt consum de recursos Percentatge de detecció baix	Norton Antivirus 2007 Positiu Fàcil d'utilitzar Varietat en les tecnologies de detecció Negatiu Instal·lació lenta Consum de recursos Percentatge millorable de la detecció Assistència tècnica dolenta
AVG Anti-Malware 7.5 Positiu Poc consum de recursos Ocupa poc espai al disc dur Negatiu Interfície millorable Complicat d'utilitzar Resultats dolents a la detecció d'arxius comprimits	Nod32 v 2.5 Positiu Baix consum de recursos Anàlisi ràpid Enviament directe al laboratori dels arxius des del mateix programa Negatiu Resultats dolents a la detecció d'arxius comprimits
Antivir Professional Positiu Bon nivell de detecció en les famílies de malware No queden deixalles després de desinstal·lar Enviament directe al laboratori dels arxius des del mateix programa Negatiu Falla al test on-line Resultats dolents a la detecció d'arxius comprimits	Norman Virus Control Plus Positiu Protecció proactiva Negatiu Interfície millorable Falla al test on-line

RESUM I CONCLUSIONS


Sobre BitDefender

Antivirus Plus és, dels analitzats en la comparativa, el que més mòduls de seguretat inclou: antivirus, antispyware, antispam i firewall.

La missió del mòdul Antivirus disposa de detecció proactiva, és a dir, emula un ordinador virtual dins de l'equip en el que s'executen fragments de software per comprovar si es tracta de software malintencionat.

És possible definir tres nivells de protecció que poden personalitzar-se. D'aquesta manera, es poden excluir de l'anàlisi determinats tipus de fitxers, extensions, arxius comprimits, etc.

Inclou un nou mòdul que analitza en busca de rootkits i protegeix d'aplicacions de missatgeria instantània i P2P. Un rootkit és una eina o conjunt d'elles utilitzades per amagar els processos i arxius que permeten a l'intrús mantenir l'accés al sistema, sovint amb fins malicioses.

De totes maneres, el BitDefender no és el que ha aconseguit més percentatge de detecció de virus, però és dels més alts.

Sobre Kaspersky

També disposa de defensa proactiva que protegeix contra programes que encara no han sigut descoberts. Està dissenyat per analitzar el comportament de les aplicacions instal·lades a l'equip, supervisar els canvis al registre del sistema, rastrejar les macros i lluitar contra les amenaces ocultes.

Utilitza un analitzador heurístic capaç de detectar diferents tipus de programes nocius. Per fer això manté un històric de l'activitat nociva.

Aquesta versió també disposa de protecció contra software espia i de marcatge automàtic, bloqueja els banners publicitaris, les finestres emergents i les seqüències de comandes nocives descarregades de pàgines web i detecta els llocs amb phishing.

Han millorat la velocitat dels anàlisis d'arxius amb les tecnologies iCheck i iSwift, que permeteixen analitzar només els arxius nous o modificats. D'aquesta manera no es fan anàlisis repetits dels arxius que no han estat modificats des de l'última vegada que es va fer un anàlisi.

En conclusió, el seu punt fort és el seu alt percentatge d'encerts a la detecció de virus.

Sobre Panda Antivirus

Els aspectes a destacar d'aquest antivirus és la seva interfície. Amb un sol cop d'ull es coneix si tot és correcte i l'equip està protegit.

De totes maneres, només s'actualitza automàticament la primera vegada que es connecta a Internet, per tant, hem de configurar-les nosaltres al programa.

Les tasques d'anàlisi que permeteix aquest programa és la d'analitzar tot l'equip, els discs durs, correu electrònic (outlook express) o altres elements que es puguin seleccionar d'una llista. També bloqueja amenaces desconegudes.

Inclou tallafocs, protecció contra phishing, marcadors o dialers o webs d'estafadors.

No obstant, aquest programa no permeteix programar anàlisis, és a dir, per analitzar el nostre equip ho hem de fer de forma manual.

Consell: no truqueu per telèfon al servei tècnic. És millor fer-ho per correu electrònic que és gratuït i fàcil.

Sobre F-Secure

Referent a les proves realitzades al laboratori pels de la revista Personal Computer, s'ha de destacar que aquest programa ha tret la millor nota. Ha detectat el major percentatge de firmes malware (malicious software) i per tant, a priori, és el millor en aquest aspecte.

No obstant, la seva web oficial està en anglès i si vols trucar per telèfon, aquest és extranger.

La seva interfície és bona, però hi han botons i parts de l'aplicació amb el text tallat, per exemple, "Ana" en comptes de "Anàlisi" o "Arc" en comptes de "Archivo".

A pesar del servei tècnic, una web en anglès i textes del programa sense acabar, podem destacar el seu alt grau de detecció.




Sobre McAfee VirusScan

Com a novetat s'ha integrat la tecnologia McAfee QuickClean que ajuda a optimitzar el rendiment de l'equip i a lliberar espai al disc dur. Elimina continguts innecessaris, com els programes no utilitzats o els continguts d'Internet que queden emmagatzemats i colapsen l'equip. També disposa de Network Map que mostra l'estat de seguretat de la xarxa domèstica.

El funcionament d'aquest antivirus es basa en mostrar alertes en temps real que indiquen l'aparició d'amenaces i ofereixen opcions de resposta per eliminar-la, neutralitzar-la o obtindre més informació sobre aquésta.

Inclou a més a més un complement que s'integra al navegador anomenat SiteAdvisor que protegeix contra software espia, correu spam, virus i fraus d'Internet.

En referent al seu servei tècnic, podem destacar que és a temps real mitjançant la seva pàgina web, per xat al que contesten de manera immediata. Això suposa un gran avanç a l'hora de solucionar qualsevol problema.

Sobre Norton Antivirus

Permeteix configurar tasques d'anàlisi com per exemple, els arxius adjunts dels correus electrònics, de missatgeria instantània, etc. Tot això amb l'ajuda de Auto-Protect i Norton Internet Worm Protection. Si la funció Auto-Protect està activada i les opcions estan definides als nivells predeterminats no és necessari realitzar cap anàlisi manual.


La protecció en temps real que proporciona Norton permeteix configurar què es desitja fer en el cas que es trobi un risc de seguretat baix. Per exemple, és possible escollir entre sol·licitar una acció, ignorar o eliminar.


Referent a les proves de detecció és, junt amb el Norman el que menor percentatge de detecció de virus ha obtingut. De totes maneres, s'ha té bona resposta a la detecció d'amenaces online i ha reconegut els arxius comprimits infectats.




Sobre AVG Anti-Malware

Aquest programa està preparat per detectar espies, adware i altres programes maliciosos.

L'utilització d'aquest programa és una mica incòmode ja que s'obren noves finestres cada cop que es selecciona una de les seves funcions.

Disposa d'una protecció resident que ofereix la màxima protecció a l'analitzar tots els arxius que s'obren, s'executen o es desen. També evita que s'obrin o executin arxius infectats. Proporciona també protecció dels correus electrònics ja que verifica cada correu enviat o rebut.

Encara que disposa d'un bon servei tècnic, no ha sigut capaç de detectar totes les mostres d'arxius infectats comprimits. El seu percentatge de detecció ha sigut dels pitjors resultats en arxius comprimits.

Sobre Nod32

Aquest antivirus no té una interfície comprensible a primer cop d'ull. Els noms de les seves funcions són poc comprensibles i per les quals és necessari consultar l'ajuda o fer clic sobre ella per comprendre què fa.

D'aquesta manera, el mòdul IMON, serveix per analitzarel tràfic d'Internet (correu electrònic i mitjançant el protocol HTTP) casi sense requerir configuració. El mòdul EMON és un filtre complementari que analitza tots els missatges d'entrada i de sortida de les versions del programa Microsoft Outlook (excepte l'Express). El DMON és pels documents d'Office i arxius descarregats automàticament per l'Internet Explorer.

El sistema d'alerta ThreatSense.net permeteix l'enviament, opcional, d'informació estadística anònima i també, l'enviament d'arxius sospitosos per al seu anàlisi als laboratoris d'aquest antivirus.

Referent a la seva detecció de virus, Nod32 ha obtingut un bon percentatge de detecció, però no tan bons resultats a la detecció de virus en els arxius comprimits.

Sobre Antivir Professional

Les funcions principals d'aquest programa es troben a la part superior classificades per pestanyes. Es poden crear perfils de cerca i protegir-los amb contrasenya, lo que facilita l'anàlisi per ocasions determinades.

També analitza els arxius del correu electrònic i defineix les accions per les infeccions de virus tals com borrar, aïllar o ignorar el correu.

Aquest antivirus posseïx moltes funcions avançades i la seva utilització és molt bona. No obstant això, el resultat global en la detecció de virus no ha sigut tan bona com els altres. No té bona detecció en malware online i arxius comprimits.

Sobre Norman Virus Control Plus

Aquest antivirus es fa servir només des de la safata de sistema. No disposa, a diferència dels altres, d'una finestra central.

De tots els antivirus d'aquesta comparativa, aquest és dels que ha aconseguit menys detecció de virus. Per una altra part, la detecció d'arxius comprimits ha sigut bona al igual que la detecció de malware online.

La ajuda del programa és molt incompleta i no disposa d'una finestra principal des de la que es pot accedir a totes les seves funcions.

Pros i contres del Windows Vista

Informació extreta del diari ADN del 31 de gener.

EL SISTEMA OPERATIU ES RENOVA DESPRÉS DE 5 ANYS I APAREIX AMB EL NOU PAQUET OFFICE

Quan va aparèixer Windows 3.0 el 1990, internet era una simple biblioteca virtual: els usuaris s'hi podien connectar, però no interactuar entre ells. El canvi va arribar amb els correus en pàgines web, com hotmail, que van amenaçar el poder de Microsoft Outlook. Ara, els nous Windows Vista i Office s'enfronten a una internet de masses.

Mentre els dos programes estrella de Bill Gates han estat estancats durant 5 anys, la informàtica ha viscut un canvi radical. El període de gestació ha sigut tan llarg que molta gent es pregunta si ha valgut la pena esperar. A curt termini és poc probable que la maquinària de Microsoft deixi de fer sonar la caixa enregistradora amb el seu software. Però a mitjà termini, se li acumulen els enemics.

Quan hagi complert el seu cicle, Windows Vista haurà de competir amb els programes nascuts on-line. Des de l'any passat, Google ha desafiat l'Office: ja hi ha una versió de Word i una altra de l'Excel on-line. Gratuïts i amb la mobilitat que permet la xarxa.

En principi no és una competència directa: Windows domina el mercat i aquesta tendència no sembla anar de baixa. El perill és que si cada vegada fem servir més internet, com així sembla, cada vegada necessitarem menys programes locals.

WIDGET, L'APLICACIÓ DE L'ANY 'TUNEJA' L'ESCRIPTORI

Els resultats de la Lliga, l'estat del trànsit, un post-it... Tot directament a l'escriptori del nostre ordinador. Un Widget (o gadget) és una petita aplicació que se superposa a la pantalla per oferir una informació concreta. Una funció per a cada widget, i tants widgets com funcions es vulguin. En els últims dies CNN, Newsweek i The New York Times apuntaven que el 2007 era l'any dels widgets.

La seua millor característica és la facilitat del maneig. Pel disseny, sembla que es puguin tocar, que són tàctics. Per les reduïdes dimensions i la mobilitat que tenen, hi ha la possibilitat de col·locar-los on es vulgui com si fossin un imant de nevera o un adhesiu. A més permeten molta informació d'un sol cop d'ull, dades que s'actualitzen soles i que són molt personalitzables. I ara, fins i tot n'hi ha per a blocs. L'únic inconvenient és l'espai virtual que ocupen a la pantalla: a l'escriptori hi ha cada vegada menys espais lliures i, menys encara, al navegador d'internet.

Tecnologia Wibree

Informació extreta de la pàgina web: http://www.lanacion.com.ar

Wibree, la connexió que podria reemplaçar al Bluetooth

Desenvolupada per Nokia, aquesta nova tecnologia sense fil per a comunicacions de curt abast faria un ús més eficient de l'energia.

Nokia va presentar una nova connexió sense fil de curt abast per a ser utilitzada en dispositius electrònics, que és més petita i eficient en l'ús d'energia que la tecnologia Bluetooth.

Aquesta nova forma de comunicació sense cables, denominada Wibree, proporciona una connexió per radiofreqüència de fins a 10 metres, però consumeix només una fracció de la potència que utilitzen tecnologies similars i pot operar de manera directa amb les connexions Bluetooth.

"Wibree és fins a 10 vegades més eficient en energia que Bluetooth”, va dir en una conferència de premsa, Bob Iannucci, cap del Centre d'Investigacions del fabricant de cel·lulars.

Nokia va informar que completarà el procés d'estandardització d'aquest nou avanç al costat d'altres signatures de tecnologia sense fil.

La companyia estima llançar la primera versió comercial d'aquest sistema durant el segon trimestre del pròxim any, mentre que els productes que utilitzin Wibree seran llançats a posteriori.

S'espera que als dispositius que actualment es connecten per Bluetooth rebin un xip dual Bluetooth - Wibree, mentre que els dispositius que estan connectats per aquesta tecnologia, faci servir només el xip Wibree.

Per a més informació podeu consultar la pàgina web d'aquesta nova tecnologia: www.wibree.com

El Phishing vol arribar a Hisenda

Informació extreta del diari Metro Directe de Barcelona.

Molts contribuents van rebre ahir un correu en nom d'Hisenda que sol·licitava les dades de la seva targeta de crèdit per a poder accedir a una devolució d'impostos. Es tractava d'un atac de phishing o pesca de contrasenyes, com va assenyalar la pròpia Agència Tributària.

El missatge assegurava que per a rebre els diners de l'IVA, calia accedir a una pàgina web que en realitat no era la d'Hisenda, sinó una imitació amb un disseny similar.

Per si no sabem què és el Phishing, a continuació tenim una explicació extreta de la Wikipèdia:

Phishing és un terme utilitzat en informàtica amb el qual es denomina l'ús d'un tipus d'enginyeria social, caracteritzat per intentar adquirir informació confidencial de forma fraudulenta, com pot ser una contrasenya o informació detallada sobre targetes de crèdit o altra informació bancària. L’estafador, millor conegut com phisher es fa passar per una persona o empresa de confiança en una aparent comunicació oficial electrònica, comunament un correu electrònic, algun sistema de missatgeria instantània o fins i tot utilitzant també cridades telefòniques.

Donat el creixent nombre de denúncies d'incidents relacionats amb el phishing es requereixen mètodes addicionals de protecció. S'han realitzat intents amb lleis que castiguen la pràctica, campanyes per a prevenir als usuaris i amb l'aplicació de mesures tècniques als programes.

Aquest és un exemple d'un intent de phishing, fent-se passar per un email oficial, tracta d'enganyar als membres del banc perquè donin informació sobre el seu compte amb un enllaç a la pàgina del phisher.

Intents recents de phishing

Els intents més recents de phishing s'han començat a dirigir a clients de bancs i serveis de pagament en línia. Encara que l'exemple que es mostra en la primera imatge és enviat per phishers de forma indiscriminada amb l'esperança de trobar a un client d'aquest banc o servei, estudis recents mostren que els phishers al principi són capaços d'establir amb quin banc una possible víctima té relació, i d'aquesta manera enviar un e-mail, falsejat apropiadament, a la possible víctima.

En termes generals, aquesta variant cap a objectius específics en el phishing s'ha denominat spear phishing (literalment phishing amb llança). Els llocs d'Internet amb fins socials també s'han convertit en objectius per als phishers, atès que molta de la informació proveïda en aquests llocs pot ser utilitzada en el robatori d'identitat. Alguns experiments han atorgat una taxa d'èxit d'un 70% en atacs phishing en xarxes socials. A la fi del 2006 un cuc informàtic es va apropiar d'algunes pàgines del lloc web MySpace assolint redireccionar els enllaços de manera que apuntessin a una pàgina web dissenyada per a robar informació d'ingrés dels usuaris.

Tècniques de phishing

La majoria dels mètodes de phishing utilitzen alguna forma tècnica d'engany en el disseny per a mostrar que un enllaç en un correu electrònic sembli una còpia de l'organització per la qual es fa passar. URLs malament escrites o l'ús de subdominis són trucs comunament usats per phishers, com l'exemple en aquesta URL, http://www.nomdelteubanc.com.exemple.com/.

Altre exemple per a disfressar enllaços és el d'utilitzar adreces que continguin el caràcter arrova: @, per a posteriorment preguntar el nom d'usuari i contrasenya (contrari als estàndards). Per exemple, l'enllaç http://www.google.com@members/.tripod.com/ pot enganyar a un observador casual a creure que l'enllaç va a obrir en la pàgina de www.google.com, quan realment l'enllaç envia al navegador a la pàgina de members.tripod.com (i a l'intentar entrar amb el nom d'usuari de www.google.com, si no existeix tal usuari, la pàgina obrirà normalment). Aquest mètode ha estat eradicat des de llavors en els navegadors de Mozilla i Internet Explorer. Altres intents de phishing utilitzen comandos en JavaScripts per alterar la barra d'adreces. Això es fa posant una imatge de la URL de l'entitat legítima sobre la barra d'adreces, o tancant la barra d'adreces original i obrint una nova que conté la URL legítima.

En altre mètode popular de phishing, l'atacant utilitza els propis codis del banc o servei del com es fan passar contra la víctima. Aquest tipus d'atac resulta particularment problemàtic, ja que dirigeixen a l'usuari a iniciar sessió en la pròpia pàgina del banc o servei, on la URL i els certificats de seguretat semblen correctes. En aquest mètode d'atac (conegut com Cross Site Scripting) els usuaris reben un missatge dient que han de "verificar" els seus comptes, seguit per un enllaç que sembla la pàgina web autèntica; en realitat, l'enllaç està modificat per a realitzar aquest atac, a més és molt difícil de detectar si no es tenen els coneixements necessaris.

Altre problema amb les URL ha estat trobat en el maneig de Nom de domini internacionalitzat (IDN) en els navegadors, això pot permetre que adreces que resultin idèntiques a la vista puguin conduir a diferents llocs, possiblement pàgines web amb dolentes intencions. A pesar de la publicitat que s'ha donat sobre aquest defecte, conegut com IDN spoofing o atacs homògrafs, cap atac conegut de phishing ho ha utilitzat.

Rentat de diners producte del phishing

S'està tendint actualment a la captació de persones per mitjà d'e-mails, xats, irc, i altres mitjans, on empreses fictícies oferixen treball a les mateixes, instant-les a exercir des de la seva pròpia casa i oferint amplis beneficis. Totes aquelles persones que accepten es converteixen automàticament en víctimes que incorren en un greu delicte sota la seva ignorància: el blanqueig de diners obtinguts a través de l'acte fraudulent de phishing.

Perquè una persona pugui donar-se d'alta amb aquesta classe d'empreses ha d'emplenar un formulari en el qual s'indicaran entre altres dades, el compte bancari. Això té la finalitat d'ingressar en el compte del treballador-víctima els diners procedents de les estafes bancàries realitzades pel mètode de phishing. Una vegada contractat la víctima es converteix automàticament en el que es coneix vulgarment com mulero.

Amb cada acte fraudulent de phishing la víctima rep el quantiós ingrés en el seu compte bancari i és avisat per part de l'empresa del mateix. Una vegada fet aquest ingrés la víctima es quedarà un percentatge dels diners totals, podent rondar el 10%-20%, com comissió de treball i la resta ho reexpedirà a través de sistemes d'enviament de diners a comptes indicats per la pseudo-empresa.

Donat el desconeixement de la víctima (moltes vegades motivat per la necessitat econòmica) aquesta es veu involucrada en un acte d'estafa important, podent-se veure requerit per la justícia, prèvia denúncia dels bancs. Aquestes denúncies se solen resoldre amb la imposició de retornar tots els diners sostrets a la víctima, obviant que aquest únicament va rebre una comissió.

Fases

* En la primera fase, la xarxa d’estafadors es nodreix d'usuaris de xat, fòrums o correus electrònics, mitjançant de missatges d'ofertes d'ocupació amb una gran rendibilitat o disposició de diners (SCAM). En el cas que caiguin en el parany, els presumptes intermediaris de l'estafa, han d'emplenar determinats camps, tals com: Dades personals i nombre de compte bancari.

* Es comet el phishing, ja sigui l’enviament global de milions de correus electrònics, sota l'aparença d'entitats bancàries, sol·licitant les claus del compte bancari (PHISHING) o amb atacs específics.

* El tercer pas consisteix que els estafadors comencen a retirar sumes importants de diners, les quals són transmeses als comptes dels intermediaris (muleros).

* Els intermediaris realitzen el traspàs als comptes dels estafadors, duent-se aquests les quantitats de diners i aquells -intermediaris- el percentatge de la comissió.

Danys causats pel Phishing

Els danys causats pel phishing oscil·len entre la pèrdua de l'accés al correu electrònic a pèrdues econòmiques substancials. Aquest estil de robatori d'identitat s'està fent més popular per la facilitat amb que persones confiades normalment revelen informació personal als phishers, incloent nombres de targetes de crèdit i nombres de la seguretat social. Una vegada aquesta informació és adquirida, els phishers poden usar dades personals per a crear comptes falsos en el nom de la víctima, gastar el crèdit de la víctima, o fins i tot impedir a les víctimes accedir als seus propis comptes.

S'estima que entre maig del 2004 i maig del 2005, aproximadament 1.2 milions d'usuaris de computadores als Estats Units van tenir pèrdues a causa del phishing, el que suma a aproximadament $929 milions de dòlars nord-americans. Els negocis als Estats Units van perdre prop de 2000 milions de dòlars a l'any mentre els seus clients eren víctimes. El Regne Unit també va sofrir l'alt increment en la pràctica del phishing. Al març del 2005, la quantitat de diners que va perdre el Regne Unit era d'aproximadament £12 milions de lliures esterlines.

Anti-Phishing

Existeixen diverses tècniques diferents per a combatre el phishing, incloent la legislació i la creació de tecnologies específiques que tenen com blanc evitar el phishing.

• Resposta social

Un usuari que és contactat sobre la necessitat de "verificar" un compte pot o bé contactar amb la companyia la qual és tema del correu, o pot teclejar l'adreça web d'un lloc web segur en la barra d'adreces del seu navegador, per a evitar l'enllaç en el missatge sospitós de phishing. Moltes companyies, incloent eBay i PayPal, sempre es dirigeixen als seus clients pel seu nom d'usuari en els correus electrònics, de manera que si un correu electrònic es dirigeix a l'usuari d'una manera genèrica com ("Benvolgut membre de eBay") és probable que sigui un intent de phishing.

Alerta del navegador Firefox previ a accedir pàgines sospitoses de phising.

• Respostes tècniques

Diversos programaris anti-phishing estan disponibles. La majoria d'aquests programes treballen identificant continguts phishing en llocs web i correus electrònics; El programari anti-phishing pot integrar-se amb els navegadors web i clients de correu electrònic com una barra d'eines que mostra el domini real del lloc visitat. Els filtres de spam també ajuden a protegir als usuaris dels phishers, ja que reduïxen el nombre de correus electrònics relacionats amb el phishing que un usuari pot rebre.

Moltes organitzacions han introduït la característica denominada preguntes de desafiament, en la qual es pregunta informació que només ha de ser coneguda per l'usuari i l'organització. Les pàgines d'internet també han afegit eines de verificació que permet als usuaris veure imatges secretes que els usuaris seleccionen a la bestreta; sí aquestes imatges no apareixen, llavors el lloc no és legítim. Aquestes (i altres formes d'autenticació mútua) continuen sent susceptibles a atacs, com el sofert al banc Escandinau Nordea a la fi del 2005.

Moltes companyies oferixen a bancs i altres entitats que sofrixen d'atacs de phishing, monitoratge continu, analitzant i utilitzant mitjans legals per a tancar pàgines amb contingut phishing.

El Anti-Phishing Working Group, indústria i associació que aplica la llei contra les pràctiques de phishing, ha suggerit que les tècniques convencionals de phishing podrien ser obsoletes en un futur a mesura que la gent s'orienti sobre els mètodes d'enginyeria social utilitzades pels phishers. Ells suposen que el pharming i altres usos de malware es van a convertir en eines més comunes per al robatori d'informació.